La vertadera història de la llengua valenciana

7
15458

– Està documentat que durant els quasi 400 anys de la primera fase de la dominació musulmana, de 711 a 1090, va haver-hi cristians a València, que molt probablement parlarien una espècie de romanç llatí, de la mateixa manera que durant quasi 400 anys després de la reconquesta i fins a l’expulsió dels moriscs, de 1238 a 1609, va haver-hi musulmans a València que van mantenir la llengua àrab.

– Està documentat que durant els vora 10 anys que va durar el protectorat castellà del Cid després de la primera reconquesta, de 1090 a 1101, en la ciutat de València i la seua àrea d’influència els conqueridors parlaven en romanç, i molt probablement aquesta presència lingüística es va mantenir fins a la segona reconquesta en 1238.

– Està documentat que Jaume I no era català sinó de Montpeller i que no va xafar els comtats catalans fins a l’edat adulta, com a mínim els 20 anys, del que es pot deduir que no parlava català sinó una variant de l’occità, la llengua romanç més antiga en la regió.

– Està documentat que durant l’època de la segona reconquesta i bona part del segle XIII tota la població cristiana de l’est peninsular, inclòs el propi rei Jaime I, era analfabeta, amb excepció d’escrigues i notaris en llatí, i per tant no eren concients de cap diferenciació lingüística. Tots parlaven romanç i s’entenien com podien, hem de suposar que prou bé.

– Està documentat que va ser Jaime I el que va determinar que a València hi hauria un nou regne per a evitar l’espoli dels nobles aragonesos i catalans i que en eixe regne la llengua en la qual s’escriurien les lleis i després tot la resta seria en romanç, no en llatí. Eixe és el moment, 1261, en el qual podem establir el naixement oficial de la llengua valenciana, mentre als comtats catalans continuaven sent analfabets en llengua romanç i escrivint el poc que escrivien en llatí.

– Està documentat que durant quasi 50 anys, de 1248 a 1296, la ciutat d’Alacant i la seua àrea d’influència van estar baix domini castellà, i per tant es pot deduir que la llengua predominant dels conqueridors era el romanç castellà, fins al segle XIV en el qual va ser incorporada al Regne de València després de diversos intents de reconquesta per part dels musulmans

– Està documentat que durant els segles XIII i XIV la població cristiana de l’est peninsular, inclosos els habitants dels comtats catalans, van aprendre a llegir i a escriure amb els llibres dels escriptors valencians, tals com la Bíblia de Bonifaci Ferrer o el Tirant de Joanot Martorell, i per tant en llengua valenciana. Per aixó la primera gramàtica valenciana data de 1546 mentres que la primera gramàtica d’eixa llengua inventada que anomenen català és de 1891.

– Està documentat que durant els segles XIII, XIV, XV i finals del XVI la població de la ciutat de València era superior a la de Barcelona, el mateix que la població del Regne de València pràcticament doblegava la dels comtats catalans, i per tant també era molt major el nombre de parlants valencians.

– De l’actual estudi de les variants lingüístiques de l’est peninsular, perquè les Illes porten una altra dinàmica, i dels fets històrics documentats, fonamentalment el segle d’or de la literatura en llengua valenciana i els estudis lingüístics occitans, es pot determinar que es parla valencià en les tres províncies valencianes, en bona part de la de Tarragona, en tota la de Lleida i en el que es coneix com la Franja aragonesa, mentre que en les províncies de Barcelona, Girona i el nord de la de Tarragona parlen una variant de l’occità que escriuen de forma molt semblant al valencià, encara que es parega poc al que parlen, i que anomenen ‘català normalitzat’.

– És inconcebible que la mentida nacionalista segons la qual els catalans van portar la seua llengua a València, quan aquesta llengua no existia ni existia Catalunya com a unitat política ni els pobladors dels comtats catalans sabien llegir i escriure ni entre els repoblador els catalans representaven més de un terç, haja calat tan profund en una part de la societat valenciana. I encara és més inconcebible que la història de la nostra llengua i de la nostra terra no s’estudie a les universitats valencianes.

7 Comentarios

  1. Els valencians som de despres 1238, abans era imposible, Jaume I va ser el conqueridor, no tenim historia abans, no se pot fallsificar.
    Agradaría saber per a que serveixen estes teoories, que algu mexplique, per favor.

  2. Que patético, un mapa de colorines actual que no se sabe quien es su autor y que titulación académica tiene. Y con dos «webs» se manipula chapuceramente ocultando el nombre de Cataluña. !!!! RI-DI-CU-LO !!!!

    https://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fkolbefoundation.org%2Fgbookswebsite%2Fstudentlibrary%2Fmaps%2Fspain%2Fspaindone%2Fspain_13th.htm&h=ATNgiOrVsqIHycNa6_o_FZTYNQ__3VkJy9iHliJ58JFEGk966g4eyZqn91asFRZkvJ8ok6VxRCBa0n0N5Bk4v3KZv-zu-RjaadinRHP3ifTtFAvYTj6BT0Ay5c4fY-1kPHpNQNCuBysY

  3. Ni més, ni menys. Negre sobre blanc. Més clar, impossible.

    Abans de 1238 no existiem? xD Pregunta als romans, a vore.
    Y el nombre de Cataluña no se oculta. En la época que representa el mapa… CATALUÑA NO EXISTÍA. Y no se puede ocultar algo que no ezxste.

    Lo cert és que els diners han fet que Valéncia haja perdut eixa batalla política. Per això molts jovens desconeixen esta història i la creuen com els l’han inculcat: A l’inversa.

    Per últim, si l’hagueres escrit en Normes d’El Puig, ya hauria segut perfecte.

  4. Jose Manuel Sevilla deuries de informar-te be abans de posar-te a escriure semblants barbaritats .Dius en tu supina ignorancia que «Els valencians som de despres de 1238», deconexes que:
    – Valencia va ser fundada pels romans en l´any 138 a C, una de les primeres colónies en la península Ibérica
    de l´época ,d´aixo hi ha vestigis en monedes i lápides on apareixen noms de persones,ciutats,rius
    i montanys ibériques
    – En l´any 711 es va produir la conquesta musulmana de Valencia
    -En l´any 1094 D. Rodrigo Diaz de Vivar «El Cid Campeador» ¿et sona ? va tirar als araps de Valencia, aço no
    durar molt ya que en l´any 1102 Valencia tornava a mans dels araps.
    – En 1238 quasi sis segles despres el rei En Jaume va conquistar el regne moro de Valencia en el que
    convivíen musulmans,mossaraps (cristians somesos als musulmans ) i judeus

  5. Muy interesante y por una vez se ponen los puntos sobre las “ies” al imperialismo catalán de billetera.

    Cierto que el Reino de Valencia, como entidad cristiana, lo crea Jaime I, entre otras cosas porque siendo reino dependida del rey, y sino lo era ese territorio se debía repartir entre los nobles que participaran en la conquista; y la gente que tenía que repoblarlo no estaba por la labor de dejar sus casas estar sometidos de nuevo a esos señores, y la creación del reino facilitó la repoblación.

    Otro elemento directo con la lengua valenciana, es que cuando se escucha hablar el valenciano, el de verdad, el del campo y los pueblos, no el que se enseña en colegios y universidades, que es el llamado “catalán normalizado”, se parece mucho más al aragonés de Jaca que al catalán Ripoll, e incluso al navarro, que no hay confundir con el vasco por más que el imperialismo vasco que empeñe en asimilar y pulverizar lo navarro. ¿Y por qué esta similitud al norte a Aragón? Pues porqué el aragonés ya solo se hablar por allá, y porqué la repoblación de valencia se hizo mayoritariamente con aragoneses. Pues no hay que olvidar que Valencia formaba parte que la “maltratada” Corona de Aragón.

    Corona de Aragón, por cierto, a la que en muchos lugares y textos en Cataluña se le cambia el nombre de Imperio Catalán o Imperio Catalano-aragonés, cuando lo cierto y verdad es que un conde, el escalón más bajo de la nobleza, se casó con una princesa, es el escalón más alto después el rey; que el conde fue consorte de la princesa y reina, y que su hijo fue rey, rey de la Corona de Aragón. Y ahí se terminó la estirpe de los conde catalanes, pues lo que manda en la nobleza no es quien pone el semen, sino el rango de la sangre de los contrayentes. Y en este caso, uno era conde, sangre que se extingue, la otra princesa, linaje que continua. Cataluña no absorbió a Aragón, sino que fue Cataluña la que se disolvió dentro de Aragón. Aunque ahora en Cataluña hay más dinero y se reescribe la historia a golpe de chequera. ¿Y porqué esa unión? Por los condados estaban acojonados con la idea de ser conquistados por Francia, pues el cese del vasallaje para Francia fue un acto de rebeldía, como después dejo bien patente Francia con la “Cruzada Albigense”, y que habría continuado hacia el sur, de no ser porque, años más tarde, Jaime I claudico ante el rey de Francia con el Tratado de Corbeil.

    …pero bueno, en Valencia han puesto en marcha la centrifugadora de neuronas, y cada vez da más pena ver como están sufriendo, y encima se dejan, una alienación por lo catalán. Y ojo, la provincia de Girona es casi mi segunda vivienda, pero lo cortés no quita lo valiente. Un saludo.

  6. Quants de vosaltres sou filòlegs i heu estudiat? Quants? Perquè trobe (i més amb totes les errades ortogràfiques que feu) que no heu estudiat massa la història de les llengues romàniques, veritat?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here